En el que portem d'any la policia ha intervingut en tres possibles casos relacionats amb l'exercici de la prostitució en pisos turístics. L'últim, encara sense confirmar, el que va saltar ahir a la llum pública en un habitatge de Doctor Mitjavila. Té raó la ministra d'Interior que es tracta de casos "puntuals" i que la normativa vigent permet perseguir-los de forma eficaç i, sobretot, ponderada: el Codi Penal sanciona els usuaris d'aquest servei –i els proxenetes, naturalment– però eximeix les dones que l'exerceixen perquè les considera amb justícia víctimes de negoci tan nefand. Tres casos, tornem-ho a dir. Sembla per tant fora de lloc plantejar la modificació de la llei davant d'una realitat que existeix però que de moment és a totes llums excepcional. Tampoc toca estigmatitzar els allotjaments turístics, però avala la necessitat d'un control administratiu més rigorós: el cas de Doctor Mitjavila va destapar que les inquilines no estaven degudament inscrites al registre. També ahir va transcendir el cas del sensellar que ha dormit dues nits al ras al Parc Central. Es tracta d'un home conegut pels serveis socials, que es van mobilitzar immediatament per donar-hi resposta. La lectura positiva dels dos episodis és que continuen sent prou esporàdics com per convertir-se ràpidament en notícia. És aquest plus de seguretat, de civisme i de solidaritat un dels nostres trets més idiosincràtics i el que tots, institucions i ciutadans, hem de contribuir a preservar amb responsabilitat i realisme. Andorra sempre ha sigut sinònim de seguretat, i ho ha de continuar sent.
