L'autocaravana és una formidable eina de llibertat, tocada, a més, de cert aire de romanticisme –Cortázar en va fer un llibre memorable amb les seves experiències a bord, Los autonautas de la cosmopista– i tots hem somiat alguna vegada a veure món en una Combi tunejada. Però tanta llibertat i tant de romanticisme es converteixen en una font de molèsties quan tens mitja dotzena de caravanes estacionades de forma semipermanent al teu carrer. Això és el que passa a determinats veïnats de Sant Julià, i parlem avui en concret del carrer del Bosc. Però no només a aquesta parròquia. Entrar i sortir de l'aparcament domèstic es pot convertir en un autèntic drama. Sumem-hi el trànsit dels autobusos, que han de driblar els vehicles estacionats, i no diguem ja la brutícia que una minoria aprofita per deixar com a targeta de visita. S'entén la indignació dels veïns, i que reclamin mesures contundents a les autoritats. Primer de tot a les comunals, que són les encarregades d'habilitar zones per pernoctar, les úniques on les autocaravanes poden fer nit, a banda naturalment de càmpings, zones d'acampada i d'acollida. Turisme apunta directament a les corporacions locals. Però la capacitat sancionadora és de la Policia i correspon per tant a Interior controlar que es compleixi la llei. Calen més espais adequats, sí; cal més pedagogia, també; però quan els uns i l'altra no són suficients, no queda més remei que la coerció. Els veïns no han de pagar l'incivisme dels turistes ni tampoc la desídia de les administracions, a qui sembla que aquesta qüestió els faci mandra. Fins que aparquin al costat de casa seva.
