La despenalització de l'avortament tornarà ben aviat a la palestra parlamentària i de carrer. Ho farà perquè sí o sí en un parell de mesos arribarà a mans dels grups parlamentaris la proposta de llei elaborada pel Govern, que espera que compti amb el suport dels grups parlamentaris i el vistiplau del Vaticà. Segons el ministre encarregat precisament de les relacions institucionals, ja s'ha comentat el text amb la Santa Seu i el copríncep episcopal, tot i que reconeix que pròpiament amb el primer interlocutor encara queden coses per parlar. Els arguments per a la despenalització esgrimits per la majoria dels grups, de les associacions i de la societat andorrana són del tot coneguts. I a aquestes altures convé reconèixer que el consens social sobre la no-penalització ni de la dona ni dels professionals sanitaris implicats en un avortament és amplíssim i de fet hi hauria qui voldria anar més enllà. Ara bé, tenir aquest text de mínims hauria de ser una meta més que assolible en el context actual. És per això que des del Vaticà s'hauria d'interpretar que aquestes són les aspiracions del poble andorrà. Unes aspiracions que de ben segur que el copríncep episcopal haurà copsat i de les quals pot ser emissari també davant la Santa Seu. Des del punt de vista dels equilibris, la presa de decisions és complicada, però que ho sigui no significa que no es pugui resoldre a favor del sentir del poble. I com s'ha dit, anem a mínims, a no castigar, a no anar a cops de Codi Penal per inhabilitar i multar i fins i tot tancar a la presó ningú. Ni més ni menys.
