El cap de Govern va tornar del viatge llampec de dimecres al Vaticà amb l'íntima convicció que la proposta per despenalitzar l'avortament –en cap cas legalitzar-lo– que al setembre presentarà al Consell General "no posa en risc el sistema institucional". Traduït a l'andosí, perquè ja saben que quan hi ha el Vaticà pel mig cal desencriptar els missatges, el que venia a dir Espot és que la proposta està prou calibrada, prou mesurada, prou mil·limetrada, com per no posar ni la Santa Seu ni el copríncep episcopal en el dilema que el Govern porta tota la legislatura intentant esquivar: o avortament o Coprincipat. És cert que el ministre de Relacions Institucionals havia anunciat per al juny la presentació d'aquest text, que l'Executiu no va complir el calendari i que el mateix Baró es va mostrar al juliol al Consell sorprenentment resignat. Fins i tot abatut. També ho és que no han transcendit les línies mestres de la proposta de modificació del Codi Penal, més enllà que l'avortament deixi d’estar tipificat. Però en poques ocasions ha manifestat Espot tan obertament el seu optimisme com ahir. Amb tota la prudència del món, sí, insistint en les línies vermelles –despenalització sí; legalització, no–, en el principi que ha guiat la negociació –no posar en perill el sistema institucional– i en la idiosincràsia vaticana, que mai no donarà, diu, un consentiment "explícit". A la tornada de les vacances comprovarem si la seva intuïció era bona o si, com ja va passar fa tres anys amb les paraules de Parolin a Meritxell, ens hem deixat endur per les ganes de resoldre favorablement aquest espinós dossier. En qualsevol cas, és molt, moltíssim més del que teníem dimarts passat.
