L'avortament es va tornar a posar ahir al centre del debat social i polític amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Un tema de gran sensibilitat per al conjunt de la societat i també per al Govern, que l'està abordant amb la discreció i el rigor que es requereix. El ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, manté el seu compromís de seguir explorant una sortida, però sempre des de la premissa que el Coprincipat és un pilar innegociable per a la supervivència i estabilitat d’Andorra. Tots sabíem que aquesta no seria una qüestió de resolució senzilla ni immediata. La realitat institucional del país no permet solucions simplistes que puguin posar en risc l’arquitectura constitucional. Com bé defensa una part de la ciutadania i dels grups polítics, qualsevol avenç en aquest àmbit s’ha de fer sense comprometre la figura dels coprínceps. En aquest marc, el manteniment del diàleg, incloses les reflexions del copríncep episcopal emèrit, obren una via possibilista. La idea que determinades solucions legals puguin tirar endavant sense forçar la signatura de qui, per consciència o càrrec, no pot fer-ho, pot ser llegit des de l'esperança, una via que permetria evolucionar sense trencar el pacte constitucional del 1993. A un any de tancar el cicle polític, el Govern continua treballant en una solució "a l'andorrana" feta d'equilibri, prudència i consens. I sobretot cuinada a foc lent, conjugant el manteniment d'un Coprincipat que és capaç d'evolucionar i una resposta a les demandes de la ciutadania.
