Diu el ministre Casal que la planta de biometanització és viable però resulta cara, per ser exactes, comporta "costos important". Ara bé, a la llarga, una inversió costosa avui pot suposar un pla d'estalvi per al futur. I això s'ha de tenir compte. A més, qui diu que aquest projecte no es pugui tirar endavant en el marc d'una col·laboració publicoprivada amb algun inversor del país i/o amb un de forà que sigui d'aquests que pugui aportar un valor afegit i que tant es posa el Govern a la boca? I per què no? Sobre els beneficis de la planta de biogàs potser no se n'ha parlat prou abastament. Hi ha qui els cataloga en quatre grans grups. D'una banda, contribuiria a la gestió de residus i reduiria l'acumulació dels mateixos als abocadors i, de retruc, la contaminació. També suposaria una millora del sol, ja que el biogàs es podria usar com a fertilitzant natural i permetria portar a terme un control d'olors i contaminació. Pel que fa als beneficis econòmics, contribuiria a estalviar costos energètics i generaria ocupació i també ingressos. Des del punt de vista energètic, cal tenir en compte que el biogàs és una font d'energia renovable que contribueix a la sostenibilitat energètica. També ajudaria a no dependre tant de l'energia que es compra fora i contribuiria a la tan defensada economia circular, ja que d'una banda es minimitzen les deixalles i de l'altra, es reutilitzen els recursos contínuament. Casal diu que aquest projecte ha de ser compatible amb Ctrasa i s'ha d'estudiar el com. Esperem que en el camí no es perdi el perquè.
