Amb únicament els vots dels partits que donen suport al Govern i del conseller general no adscrit, el Consell General va aprovar ahir la Llei per al creixement sostenible i el dret a l'habitatge, la gran aposta, més enllà de les mesures ja adoptades fins ara, per mirar de resoldre la problemàtica de l'accés a l'habitatge, a la vegada que mirar de posar una mica de fre i endreçar el creixement urbanístic. Així, el text limita l'adquisició d'immobles per part d'inversors estrangers, que només podran comprar un habitatge unifamiliar o dos pisos, a la vegada que prohibeix les promocions immobiliàries, excepte aquelles que destinin la meitat dels immobles a lloguer assequible. Se suspenen les noves llicències d'habitatges i allotjaments turístics i es preveu un termini de tres anys per cancel·lar aquelles que es trobin en edificis amb una quota d'HUTs inferior al 30%, es regula la cessió obligatòria d'aquells habitatges buits perquè puguin incloure's al parc públic de lloguer assequible i es preveuen incentius fiscals lligats als arrendaments d'immobles i per a la compra del primer habitatge. Totes les mesures, com les que ja estan en marxa, van encaminades a poder posar al mercat més pisos de lloguer i a fer créixer el parc públic, però és evident que cal donar cert marge de temps perquè es vegin els seus efectes. Per això té poc sentit que ja es vulgui convocar una manifestació per l'habitatge per al mes que ve quan tot just la llei, a la qual acompanyarà un programa per incentivar projectes privats de pisos de lloguer assequible haurà entrat en vigor, i més quan la decisió l'adopten únicament una cinquantena de persones.
