Hi ha qui diu que hi havia pressa per inaugurar l'actual Estació Nacional d'Autobusos, ara fa vuit anys. I que ja va néixer petita. En qualsevol cas, convindrem que no té ni punt de comparació amb la que hi havia. Ara bé, cal tenir amplitud de mires i el que les companyies concessionàries assenyalen és que a mitjà termini s'haurà de fer el plantejament d'ampliar-la. El secretari d'Estat de Transports, David Forné, assegura que potser més endavant s'haurà de plantejar, i més tenint en compte que el nombre d'usuaris ha anat creixent exponencialment en els darrers anys, un cop passada la pandèmia. Una Estació Nacional, ara batejada amb el nom de Joan Nadal, hauria d'estar a l'altura d'un país i potser caldria plantejar-se si això és així. De fet, al seu favor val a dir que està força cuidada quant a la neteja, tant en l'interior de la sala d'espera, com els banys i la part exterior de les andanes. Ara bé, a l'hivern aquesta mateixa sala d'espera es pot quedar petita o precisament perquè es veu reduïda ja d'entrada fa que els usuaris de la infraestructura ja no es plantegin esperar dins la sortida del seu bus, sinó a l'exterior tot i que sigui hivern. També sembla força encertada la ubicació, cèntrica i a tocar de la carretera i que sigui el nucli des d'on surten les línies interurbanes. Però hi ha un altre aspecte a tenir en compte: l'Estació Nacional també és una manera d'ensenyar Andorra al món. La fan servir els turistes que arriben a través de les línies internacionals. És aquesta la millor imatge del país o potser caldria tenir una ambició sana i repensar-la?