És una de les carreres que es pot fer al país. Tot i així, falten docents. Sobretot de segona ensenyança, però també mestres. I és clar, no deixa de cridar l'atenció. Certament, hi ha factors que poden frenar la dedicació a l'àmbit educatiu: intrínsecs i extrínsecs. Des de dintre, veient com està el pati a nivell de comportaments i les diverses dificultats que presenten infants i adolescents a nivell de salut mental, per exemple, pot tirar una mica enrere això de fer de mestre, perquè no és fàcil. Però avui en dia, qui ha dit que hi ha professions fàcils i difícils? Les dificultats per acceptar l'autoritat de qui està al capdavant d'un projecte, en aquest cas educatiu, pot ser un altre obstacle. A aquests més de dintre se li suma també l'àmbit familiar, que a voltes fa responsable l'escola del que es titlla de bona o mala educació, quan en molts casos les famílies abdiquen de ser aquest primer i fonamental espai d'aprenentatge que impulsa el creixement de la persona en tots els aspectes que conformen la seva personalitat. També hi ha condicionants de fora que dificulten avui dia dedicar-se a la docència i no només a la docència. I no només per als de fora, també per als fills d'Andorra. L'accés a un habitatge digne n'és un. Perquè tenir on viure vol dir gaudir d'un espai per construir un projecte de vida que va més enllà de la professió que un té i vol exercir però que l'engloba. I això a hores d'ara no es dona. Hauran de procurar i assegurar els sistemes educatius un lloc digne on puguin viure els docents siguin de fora o d'aquí? Així de crua és la realitat. Perquè quan es parla de captar talent també això s'ha de tenir en compte.
