Deu anys, quatre mesos i cinc dies han transcorregut des de la demolidora nota de la FinCEN, l'organisme del departament del Tresor nord-americà que va posar BPA a la diana: l'acusava de blanqueig de capitals al servei d'organitzacions criminals internacionals, i de res va servir que un any després retirés l'acusació. BPA ja estava intervinguda i el seu CEO a la presó. Deu anys, quatre mesos i cinc dies després de la nota de la FinCEN arriba per fi la sentència del cas que ha qüestionat amb auguris funestos la reputació d'Andorra com a plaça financera. La sentència significa un punt seguit, en cap cas un punt a part, perquè es tracta només de la primera de les causes vinculades a BPA que arriba en aquesta fase i perquè les defenses presentaran previsiblement recurs. Així que el cas BPA està lluny d'haver acabat. De moment, i contra el que semblava, Corts ha dictat una dura condemna, amb penes que oscil·len entre els tres anys i sis mesos de presó condicional i els set anys de presó ferma, que són els que li han caigut al CEO. La fiscalia li'n demanava vuit. Això, per no parlar de les multes, entre els 15.000 i els 30 milions d'euros. Tan sols vuit dels 24 encausats n'han resultat absolts, i si n'hem de treure una conclusió és que Corts ha fet cas omís de les moltes veus que suggerien una solució de compromís, amb penes suaus per tancar d'una vegada aquest espinós dossier. No podia ser així, perquè la Justícia no ha d'actuar sota cap concepte per criteris d'oportunitat política, i no ha sigut així, com a mínim per a la cúpula de l'extint banc. Tenim cas BPA per a uns quants anys més.
