Hi haurà 4a edició de ClàssicAnd. De fet, estava així acordat des que ara fa tres cursos Turisme i Cultura, els comuns de la capital i d'Ordino, MoraBanc i Creand van ajuntar, per una vegada i de forma inèdita, esforços per aixecar un festival sense precedents entre nosaltres pel format i per l'ambició. Només un daltabaix de públic hauria fet reconsiderar la intenció inicial, i ha sigut exactament el contrari: un 92% d'ocupació, segons l'organització, i totes les entrades venudes excepte en dues de les propostes, el Quartet Modigliani i la dansa de Maria Rovira. Un salt més que considerable respecte del 80% de l'edició passada, i no diguem ja del 65% del primer ClàssicAnd. I cal tenir en compte que les dates –tres setmanes abans de l'habitual, per no coincidir amb els Jocs dels Petits Estats– no eren a priori les idònies. Doncs ha funcionat, tant per un cartell de primeríssim nivell –amb Netrebko com a diva indiscutible ja ningú no li podrà retreure a Rechi l'absència de noms indiscutibles– com per les innovacions de producció –la vela del Parc Central ha de repetir– i, com diu el director artístic amb legítim orgull, perquè el ClàssicAnd n'ha fet prou amb tres edicions per "posicionar-se" entre els festivals de primavera-estiu. No ho tenia fàcil, perquè se'l va veure com el culpable de la mort de l'antiga a Temporada de Música –la van deixar morir entre tots, institucions i patrocinadors– i perquè amb 900.000 més que generosos euros de pressupost no hi havia marge per a l'error: o sortia bé o sortia molt bé. Menys era inassumible. El 92% d'ocupació no deixa lloc al dubte. Ens mereixem una nova edició de ClàssicAnd.
