Acostuma a quedar en segon terme, però un dels motius que expliquen la tensió extrema del mercat de l'habitatge al nostre país és la desproporció existent entre lloguer i propietat. A Espanya, el 80% de la població viu en un pis de propietat i l'altre 20%, en un de lloguer; a França, la proporció tendeix a igualar-se, però encara és sensiblement superior la de compra (60/40), mentre que a Àustria, fruit d'unes polítiques d'habitatge públic que es remunten a la immediata postguerra, propietat i lloguer es reparteixen el mercat quasi al 50%. Nosaltres repliquem les xifres dels nostres veïns, però a la inversa: el 70% de la població, dues de cada tres persones, viuen de lloguer. I una demanda desbocada només pot conduir a un increment imparable de preus. Per això sembla especialment oportú el nou programa d'avals a la compra d'un primer pis impulsat pel Govern amb la lloable complicitat de les entitats bancàries, que durant els set primers anys, els més durs per als hipotecats, comercialitzaran les hipoteques a preu de cost. L'euríbor l'assumirà mentrestant el mateix Govern, així que el ciutadà s'estalviarà durant aquest temps el pessic considerable dels interessos. Les altres condicions –termini d'entre 20 i 50 anys sense necessitat d'aportació inicial, límit d'edat als 80, i ingressos mínims equivalents a dues vegades el salari mínim– van en aquesta mateixa línia de facilitar l'accés a l'habitatge de propietat a qui fins ara no s'ho havia pogut ni plantejar. Caldrà veure si el mercat és capaç d'oferir un volum de pisos per sota dels 600.000 euros sense que la demanda en dispari els preus.
