La futura llei per al cultiu medicinal del cànnabis, que sembla que ara sí que està més a la vora, el primer semestre de l'any vinent, segons el ministre d'Agricultura, genera més interrogants que certeses. Interrogants pel plantejament inicial, un cultiu que es farà en interior. En un hivernacle? I que haurà de fer algú o alguns que sàpiguen què i com s'ha de fer, és a dir, que tinguin els coneixements previs per al cultiu i l'extracció del principi actiu. I no només això, sinó la capacitat de transformar-lo després en el producte final per a ús medicinal. Això d'una banda. Però més enllà d'aquest aspecte tècnic, també hi ha el jurídic, que és sobre el que posa una mica de llum Casal en les seves explicacions. I doncs? Conjugar en quina mesura i de quina manera el sector primari del país es beneficiarà d'aquest cultiu, no tan directament perquè els agricultors cultivin cànnabis –o potser sí, per a sorpresa de propis i estranys– sinó per la seva participació en una futura societat mercantil que haurà de ser sòcia de l'empresa que es dediqui al cultiu de manera que així en pugui sortir beneficiària. I amb quins criteris? Doncs la idea amb la qual es treballa és que tindran més dividends els pagesos que s'impliquin més en la conservació del territori. Dit d'una altra manera, els que realitzin més activitats agràries i ramaderes. D'aquí s'infereix que els qui no en realitzin tantes tindran beneficis més minsos. De moment no tenim més detalla, però en qualsevol cas es veu a venir que aquesta llei del cànnabis no ve per salvar el sector i respon a altres interessos que poden ser legítims però que caldrà explicar bé.
