Ho deia sense embuts i amb tota claredat en el discurs al Consell General amb motiu del jurament de la Constitució. El nou copríncep episcopal es comprometia a respectar i defensar els valors democràtics i a respectar les regles d'un Estat modern, plural i aconfessional –només faltaria, dirien alguns– i, a la vegada, a mantenir-se ferm en la seva missió eclesial des de la "fidelitat creativa". Un concepte aquest darrer que ja li hem sentit dir en altres ocasions i que haurà d'omplir de contingut per donar resposta als reptes que Andorra té, no ja en el futur llunyà, sinó en el present més proper. El famós encaix de la despenalització de l'avortament s'haurà de fer amb i des d'aquesta mateixa fidelitat creativa. I ja sabem, i esperem, perquè així ho ha repetit el Govern una i altra vegada, que a finals d'any hi ha d'haver una proposta sobre la taula, de manera que abans d'acabar la legislatura aquesta despenalització pugui ser ja efectiva. Serrano s'ha presentat com un copríncep episcopal de tarannà obert i receptiu, també proper a la gent i capaç de transmetre esperança ja des de l'inici del seu mandat per estar en sintonia amb les institucions i la societat andorrana. Ara, després de completar els rituals de l'oficialitat i dels primers dies de gràcia per la novetat, el compromís de Serrano amb el poble andorrà s'haurà d'anar concretant en el dia a dia, amb passos decidits, acompanyat, això sí, de l'aval del Vaticà, de la secretaria d'Estat concretament, que és amb qui negocia el Govern la qüestió de la despenalització de l'avortament.
