Per poc que s'hagin enfilat alguna vegada per les nostres muntanyes, és molt possible que recordin aquells embussos siderals que s'havien arribat a formar al camí de pujada a Tristaina. No era només la pèssima imatge que transmetia aquell magnífic espai sobresaturat, sinó el risc de morir d'èxit i de matar la singularitat d'un espai únic. En un altre ordre de coses, però de nou vinculat a la massificació turística, recordin els veïns de Juverri legítimament indignats perquè el veïnat s'havia convertit en una mena de campi qui pugui per als autocaravanistes. Estampes com aquestes podrien tenir els dies comptats quan s'aprovi la nova llei general de turisme, que identificarà els anomenats espais turístics saturats i habilitarà el Govern per intervenir-hi. El ministre del ram no va concretar quines podrien ser aquestes zones ni quines eines tindrà per actuar, però és una notícia òptima que hagi pres consciència que la massificació és pa per a avui i gana per a demà, i que a mitjà i llarg termini és insostenible. El projecte de llei pretén d'altra banda "dignificar" el sector turístic i apel·la així a una bateria de bones intencions –formació, professionalització, digitalització, IA aplicada a identificar els hàbits dels turistes– que oblida de nou un aspecte bàsic, essencial: la millor manera per tenir un personal format i professional, elevar així la qualitat del servei i millorar l'experiència del client –per utilitzar el camp semàntic del ministre– són unes condicions salarials prou atractives per captar els millors professionals. Si no resolem això, la resta no són lamentablement més que castells a Espanya.
