La remodelació del mapa d'itineraris, parades i freqüències de les línies de bus que avui entra en funcionament no deixa de generar suspicàcies: avui són els veïns d'Ordino els que posen el crit al cel perquè els usuaris de l'L6 hauran de fer transbords a la Massana per accedir a Escaldes per Fiter i Rossell. És a dir, a l'hospital. Ja s'ha engegat la reglamentària recollida de firmes, els impulsors confien a arribar avui mateix al mig miler i l'experiència diu que és una molt eficaç mesura de pressió: els veïns d'Engolasters que havien censurat amargament la supressió de la Línia Circular es van mobilitzar i han recuperat in extremis la parada de la Grau, a Pessebre amb avinguda de les Escoles. És cert que els canvis generen instintivament legítimes reticències i cert nivell inicial d'incomoditat, som animals de costums i no hi podem fer més. També ho és que el nou mapa no és la Bíblia i que Mobilitat és receptiva, com s'ha demostrat en el cas de la Grau i com s'ha compromès amb la cònsol d'Ordino si els canvis no generen l'efecte esperat. Les millores en els trajectes entre la vall del Nord i la vall d'Orient són evidents, i la disminució de parades ha d'escurçar el temps dels trajectes i per baixar al detall, l'allargament a l'L6 fins a la Cortinada dona resposta a una antiga i justa reivindicació veïnal. Cal cert temps per calibrar si els canvis responen (o no) a les expectatives, i igual que cal demanar mà esquerra i flexibilitat a Mobilitat si s'ha de retocar el mapa inicial, també cal esperar cert nivell de paciència ciutadana abans de condemnar uns canvis que fins avui només hem pogut testar sobre el paper.
