Tant de bo que estiguéssim més amunt en el rànquing mundial, però ser el sisè país del món amb més dones al Consell de ministres no està pas malament. I ocupar el cinquè lloc per la paritat de conselleres i consellers al Consell General, doncs tampoc. Una paritat que el Principat té reconeguda des del 2024 i que demostra d'aquesta manera que la consolidació de la presència femenina, que va començar a destacar ja des del 2014. I ens hem de felicitar sense caure, però, en l'autocomplaença de creure que ja hem fet el cim i que podem afluixar en igualtat. Doncs no, no podem afluixar perquè hi ha molt camí encara per fer per normalitzar la participació de les dones en la política, però déu-n'hi-do el recorregut fet. Però és que a més, Andorra surt d'allò que fa notar l'estudi de la Unió Interparlamentària i l'ONU Dones. I és que a més de les carteres ministerials que estan més habitualment en mans de dones, com ara Salut, Afers Socials i Cultura, també en tenim en Economia i Empresa. De tota manera, no està pas malament que les dones es facin càrrec d'aquests àmbits que alguns consideren de segona però no ho són pas. Ans al contrari, són molt importants i vitals per a la integració social, per exemple. Potser, per posar un repte per a pròxims governs, s'hauria de treballar perquè Igualtat fos una cartera ministerial amb una autonomia i full de ruta propi i no depenent del cap de Govern. Es tracta d'un àmbit molt necessari que s'ha de promoure de manera decidida, i què millor que apostar per aquest canvi d'estatus.
