No és un tema banal per més que fa temps que dura i que de moment es va esquivant com es pot amb contractacions d'urgència per cobrir les baixes. Tenir les bosses del cos d'educació més que sota mínims hauria de preocupar tant Educació com les famílies. De ben segur que per a l'àrea de recursos humans del ministeri deu ser un maldecap que sembla que va tenint solució provisional d'una manera o altra. I a les famílies que es troben afectades per les baixes dels mestres o professors dels seus fills també els amoïna. La percepció dels que els tenen a segona ensenyança és que els professors de ciències costen molt de suplir i que tirar l'ham perquè vinguin de fora, per exemple, és pràcticament impossible donades les condicions actuals, amb un cost de la vida que no para de disparar-se i un accés impossible a un habitatge assequible i digne. A això es referia també el darrer informe del Raonador quan parlava del possible col·lapse dels serveis públics. I si es posa el focus en l'àmbit sanitari també s'hi pot posar en l'educatiu, per més que costi Déu i ajuda tenir accés a dades oficials que es puguin contrastar i avaluar. Però el més paradoxal és que tenint el bàtxelor en Ciències de l'Educació que s'imparteix a la Universitat d'Andorra no s'aprofiti per atraure i retenir talent no ja de fora, sinó de casa, made in Andorra. Una observació que també es podria aplicar a d'altres àmbits, certament, i que ens ho hauríem de fer mirar. I parlant de disfuncions: com és que els que ja s'estan dedicant a l'ensenyament no superen les proves per consolidar les places?
