Celebrarem aquesta setmana el Dia mundial de lluita contra el càncer i a mitjan mes el Dia mundial de lluita contra el càncer infantil. I no perquè es remogui cel i terra trobaran ni una mínima estadística que reculli dades. Això no vol dir que no hi hagi casos. Algunes vegades n'ha sortit algun a la llum perquè a l'escola s'ha volgut donar suport o recordar alguns alumnes que el pateix. Més enllà d'això, silenci absolut. I el que s'invisibilitza tant sembla que no existeixi. Només queda el recurs de fer càbales i d'acudir al que passa al món, a Europa, als països veïns per traure ni que sigui una aproximació. Doncs les dades són colpidors: 400.000 diagnòstics de càncer en menors de 20 anys cada any al món, 35.000 nens i adolescents són diagnosticats de càncer cada any a Europa, a Espanya hi ha 15.000 nous casos de càncer infantil cada any i també a Espanya més d'un 80% de supervivència a cinc anys entre infants de 0 a 14 anys, una nota positiva. I és curiosa, d'altra banda, aquesta invisibilitat quan resulta –se'n recordaran– que des d'Andorra s'ha col·laborat i es col·labora amb el SJD Pediatric Cancer Center de Sant Joan de Déu. I recordaran també que es va fer aquella gala just abans de la pandèmia, una part de la recaptació de la qual havia de servir per ajudar famílies amb fills amb càncer... Les dades serveixen per orientar les polítiques públiques, ni més ni menys. Per traçar línies estratègiques i millorar l'atenció i els recursos. Deu ser que sobre aquesta qüestió del càncer infantil va tot bé i no hi ha marge de millora?
