Ara fa deu anys Álvaro Rodríguez Areny es va convertir en el nostre primer cineasta a competir al festival de Sitges. Ho va fer amb el curt Wolves i als anys següents va repetir amb Le Blizzard i Under the Ice. Ahir era la productora Contraband la que trencava un altre sostre de vidre: el llarg 11 es va convertir en la primera coproducció andosina a la secció oficial del festival català. Entremig hem assistit a l'eclosió del setè art entre nosaltres. Només cal recordar que a l'estrena d'11 s'hi afegirà ben aviat Els de Sau, el debut en la distància llarga d'Elisabet Terri, i Ro Pueblo, el nou curt d'Hèctor Romance. Per no parlar de professionals com Laia Ateca, que triomfa al cine espanyol. Aquest xup-xup és el que justifica l'aposta del ministeri de Cultura, primer tímidament, amb un ajut directe de 125.000 euros, i des d'aquest mes amb una Film Commission –Film Andorra, l'ha batejat– que disposarà de 900.000 euros anuals per atreure produccions internacionals. Una quantitat important, sí, però que convé contextualitzar: el pressupost d'11 s'ha enfilat a tres milions d'euros. Rodar cine és car, molt car, però té uns rèdits indirectes que cal tenir molt en compte. Aquests dies el nom d'Andorra sonarà amb força a la meca del fantàstic mundial gràcies a Contraband, que ha demostrat que es pot jugar a la Champions del cine. L'objectiu és que els rodatges deixin de ser notícia, per esporàdics, i passin a ser habituals. I ajudaria molt afegir als ajuts econòmics bonificacions fiscals a l'estil de les que han convertit les Canàries en plató del cine europeu, més facilitats administratives per importar equips tècnics i professionals.
