S'acosta la fi de l'era Cirque. Fins i tot el ministre de Turisme, abonat a l'optimisme, admetia ahir amb la boca petita –però sense xifres concretes– que l'assistència a la 12a edició del Soleil andorrà serà inferior a la de l'any passat i també a les previsions. Això vol dir que ens quedarem per sota dels 64.000 espectadors que van desfilar per Il·lu, que ja era la xifra més baixa de la sèrie. Torres n'era perfectament conscient quan a la presentació de Radio Andorra ja va advertir que el 2027, l'últim any de contracte, es revisaria el format de l'espectacle i que la continuïtat d'aquesta mena de joint venture la decidiria el pròxim Govern. Sembla sensat. Diguem per començar que aquests dotze anys de Cirque han sigut una història d'èxit, i així ho demostra el milió d'espectadors que hi haurà assistit des del 2013 quan el 2 d'agost abaixi el teló Radio Andorra. Avui és fàcil dir-ho, però convé recordar que la decisió d'invertir un pessic mai fins aleshores vist en una acció de promoció turística –aquesta edició, 4,7 milions– va ser durament criticada i va generar no poc escepticisme. S'ha comprovat que va ser un encert i que més enllà del públic va col·laborar decisivament a desestacionalitzar el turisme, a convertir el juliol en un bon mes per al sector de l'hostaleria i la restauració. Només cal demanar-los-hi a ells. Però s'ha acabat un cicle. El repte és ara dissenyar un esdeveniment que estigui a l'altura del Cirque du Soleil, i el dubte, si cal esgotar el contracte i aixecar una 13a edició en què ni Turisme sembla ja tenir fe.
