Potser algú s'haurà afanyat a veure què cobreix la CASS de les despeses per allotjament i àpats a pacients i acompanyants quan no hi ha ingrés. I, és clar, IPC amunt IPC avall sí que es pot concloure que amb prou feines s'arriba a la meitat del que costa de mitjana un hotel a Barcelona. Que sí, que hi ha a qui no li ve d'aquí, qui té família, qui troba una pensió, una habitació en una casa religiosa a un preu més mòdic... Però per a qui tot és costa amunt perquè el seu bebè té una malformació congènita i ha d'anar i estar a Barcelona sí o sí, trobar un sostre no és gens fàcil. I tothom sap de què es parla perquè al país tenim el mateix problema pel que fa a l'encariment del preu de l'habitatge. A un tractament de qualitat, motiu adduït per a mantenir la radioteràpia a l'estranger, per exemple, s'hi hauria d'afegir no ja un allotjament de qualitat, sinó mínimament digne. Les entitats de Barcelona que ofereixen habitacions a les famílies sense recursos de dins i de fora de la Ciutat Comtal només responen si en tenen o no, sense mirar la procedència. Podria Andorra fer un pas endavant per procurar allotjament mèdic realista? Està clar que tenir pisos és una opció difícil, però sí que s'hauria de fer més present en les xarxes que els procuren a qui no pot pagar un hotel? Pensem que cada any hi ha almenys una trentena de famílies que el necessiten, si no més. El president d'Assandca ho ha demanat a tort i a dret i sembla que va arribar a arrencar un petit compromís sobre això per part del ministeri de Salut que no s'ha materialitzat. Si no hi ha dades, el problema s'invisibilitza, i aquest aquí ni es compta.
