Les dades del primer semestre confirmen que el sector de l'arquitectura manté un nivell d'activitat rellevant al Principat. El volum de metres quadrats visats indica una forta intensitat projectual i confiança inversora. Com a part positiva, actua com a motor econòmic, garanteix estabilitat laboral i modernitza el parc immobiliari amb criteris de sostenibilitat. Però aquest increment de l'activitat constructiva contrasta fortament amb la profunda crisi social que pateix el país per la manca d’habitatge a preu assequible. I és que tot i l'elevat volum de metres quadrats visats, la major part de la nova edificació privada continua prioritzant les promocions de luxe i l’alt estànding, un producte que queda completament fora de l'abast de la població resident amb salaris mitjans. Aquesta desconnexió entre les necessitats de la ciutadania i l'oferta immobiliària ha agreujat la pèrdua de poder adquisitiu i el risc d'exclusió de moltes famílies i ha generant una mobilització social i política. Ara que en uns mesos s'acabarà progressivament la intervenció del mercat i s'obriran noves convocatòries de pisos del parc públic, caldrà veure quines seran les propostes dels partits en aquesta matèria per a les pròximes eleccions generals. Perquè l'habitatge és el que més preocupa i ocupa els ciutadans. I el que esperen, ni són solucions màgiques ni regals caiguts del cel. El que volen són respostes assumibles i dignes que els permetin tenir un sostre per poder desenvolupar el seu projecte de vida. Aquest és el repte. Ni més ni menys.
