Hem tornat enrere com els crancs. Això és el que queda reflectit amb l'augment del malbaratament alimentari. Concretament, hem generat 18,1 quilograms de menjar llençat per habitant equivalent i any. Tornem a la casella de sortida del 2023 i ens allunyem moltíssim de l'objectiu de la Llei d'economia circular, que volia reduir-lo justament a la meitat (9 kg) de cara al 2030. Sembla que la restauració col·lectiva és una de les baules més febles. I que cada escola malbarati de mitjana 28,8 quilograms per dia, o que els centres hospitalaris i sociosanitaris superin els 10 quilos diaris, demostra que les cuines de grans dimensions continuen operant sota dinàmiques ineficients. A l'altra cara de la moneda, el reglament que obliga els supermercats a tenir espais per a productes propers a la data de caducitat demostra que la regulació funciona: s'han salvat 285.478 unitats el 2025, amb ràtios d'aprofitament que arriben fins al 90% en alguns centres per la bona resposta ciutadana. De tota manera, la responsabilitat d'aquest increment del 6% no pot recaure només en uns sectors. És un fracàs col·lectiu que ens ha d'interpel·lar a tots: Administració, restauració i llars. Ens podem permetre el luxe de destruir tones d'aliments? Cal passar urgentment de la diagnosi a l'acció directa, a la prevenció i a les auditories de menús. Si no es reverteix la corba de manera immediata, la legislació verda quedarà com una simple declaració de bones intencions desconnectada de la realitat. O sigui, en paper mullat. I no és cap broma.
