Ahir es va posar un punt i final, almenys de moment, al serial de la negociació entre el Govern i els sindicats de la funció pública. Un llarg temps d'estira-i-arronsa que fins que no es va posar negre sobre blanc, abans de l'estiu, no es va començar a desllorigar. I tot pacte, és clar, parteix de dialogar i escoltar per obtenir avenços, millores i fer cessions. És així perquè si manca algun d'aquests elements seria com aquella casa que es construeix sobre la sorra, ve la ventada i la derrueix. Podria haver estat millor? Segur que sí. Cadascun dels funcionaris sap en quina mesura hi surt guanyant i el Govern sap també el cost que té aquest acord. Però és el que "us mereixeu", diu Espot. I la resta de treballadors? També tenen el que es mereixen? Tant de bo aquests pactes es puguessin assolir en el sector privat fruit de la negociació col·lectiva plasmada en convenis sectorials i/o amb les empreses en concret. Perquè ara per ara cal confiar i creure en la bona voluntat dels empresaris per esperar, com caiguda del cel, aquesta millora de les condicions laborals i retributives. Una millora que, certament, es dona en alguns casos, sense que estigui escrita en cap document. Però també en l'ampli sector privat s'haurien d'anar donant les condicions per posar negre sobre blanc i establir millores, formacions i retribucions. Per això cal afavorir els delegats dels treballadors, els comitès d'empresa i sobretot vacunar empresaris i assalariats contra la por pel que demanaran i el que oferiran i la represàlia. Perquè tots ens ho mereixem.
