El Carnaval és per definició el moment en què se subverteixen els valors establerts, en què la crítica pel boc gros no només es permet sinó que s'estimula i en què tots podem convertir-nos en objectiu d'invectives més o menys oportunes o malintencionades. Aquest és el context en què s'ha de situar el lamentable episodi de dissabte a Encamp, en què un rei Carnestoltes amb l'estrella de David pintada a la cara va ser reglamentàriament penjat, perquè és el seu destí. La comunitat jueva va saltar immediatament, indignada pel que considera un flagrant acte d'antisemitisme –"retorn a l'edat mitjana", en deia el president– i exigia unes disculpes més convincents que les que es va afanyar a donar la comissió de festes. L'episodi es va convertir a la tarda en un incident diplomàtic, amb trucada de l'ambaixador israelià a França al cap de Govern. Vivim en un país lliure i ningú no està exempt de crítica. La qüestió és que el ninot que es va penjar a Encamp pretenia escarnir el president Netanyahu però en realitat criminalitzava –i executava simbòlicament– el poble jueu, representat per l'estrella de David. Tot el poble jueu, que no és només l'israelià. Inclosos els andorrans que professen aquesta religió, que res tenen a veure amb la guerra de Gaza. La comissió de festes s'ha deixat endur per l'antisemitisme ambiental que queda bé en cert discurs públic i ha convertit una pretesa sàtira política en el judici a una confessió religiosa. Un lamentable error que mai no s'hauria permès amb la creu cristiana ni molt menys amb la mitja lluna musulmana. Aquest és exactament el pecat de la comissió.
