A poc a poc li anem veient les orelles al llop al tortuós laberint de l'Entry/Exit. El pitjor dels escenaris és apocalíptic, amb la duana espanyola controlant un a un tots els cotxes amb placa andorrana que entren al país veí. El més inquietant d'aquest escenari és que és literalment el que es deriva del sistema que Espanya començarà a aplicar el 2 de febrer, i la resta de la Unió Europea, a l'abril. D'aquí les presses per buscar un acord que ens eximeixi d'haver de complir la literalitat del nou sistema. Afirma el ministre portaveu que s'està negociant amb Espanya per posposar l'aplicació del reglament europeu, i amb la Comissió Europea per obtenir un "tracte de favor" abans que acabi l'any. Seria el millor regal de Nadal. I considera que l'acord d'associació pot ser un argument decisiu a favor nostre. Esperem que sigui així, tot i que el Consell d'Europa no sembla tenir especial pressa a tallar el nus gordià del mixt/no mixt. Però el que sorprèn és que les conseqüències potencialment paralitzants de l'Entry/Exit ens hagin agafat amb els pixats al ventre, i que hàgim d'estar suplicant excepcions a falta de quatre mesos perquè entri en vigor. El Govern insisteix a desvincular aquest dossier del dels falsos fronterers, però costa de creure que sigui casualitat que el ministre Marlaska hagi posat l'ull en aquesta espinosa qüestió precisament ara. I no ens oblidem dels temporers irregulars: hem mirat cap a un altre costat fins que el problema ens ha esclatat als nassos. No sembla que hàgim estat especialment hàbils ni previsors. De vegades fer l'andorrà es paga car. Ara toca córrer i confiar en la bona voluntat dels veïns.
