L’hospital s’està quedant petit. És una realitat assistencial tan constatable com compartida. Quan la població ja sobrepassa els 90.000 habitants i l'ocupació a l’àrea d’hospitalització s’enfila fins al 95% en temporada alta, hi ha decisions que esdevenen del tot ineludibles. Una infraestructura dissenyada per a 60.000 persones no pot respondre a les necessitats actuals, per més que s'hagin fet reestructuracions internes o que serveis sencers, com el de Salut Mental, s'hagin traslladat fora del bloc central. L'ampliació del centre no és, per tant, cap caprici ni una promesa electoral per a la posteritat: és una intervenció necessària i inajornable davant d’un canvi profund en el perfil de la nostra societat, marcat de ple per l'envelliment i la cronicitat de les patologies complexes. En aquest context, el recurs a un crèdit extraordinari urgent de 4,8 milions d'euros procedents dels dividends d’Andorra Telecom és la constatació que els problemes estructurals d'Estat exigeixen determinació política i agilitat financera, més enllà de la rigidesa dels pressupostos ordinaris o de la proximitat del calendari electoral. Els 65,4 milions d'euros en què s'estima inicialment el cost de l'obra s'han d'entendre com una inversió imprescindible per enfortir el pilar fonamental del nostre Estat del benestar. Plantejar un edifici vertical de fins a dotze plantes i modernitzar serveis com el d’Urgències són passos valents per dignificar l'atenció als pacients i assolir la sanitat de qualitat que el país mereix. Una fita col·lectiva que el futur executiu, sigui quin sigui, haurà d'assumir.
