Posar en solfa el que ja s'està fent en relació amb la prevenció, detecció i tractament del càncer, com ara els cribratges, la tasca que es porta a terme des del SAAS amb el tractament i acompanyament dels malalts des de la nova unitat mamària, per exemple, no hauria de ser tan difícil i no s'hauria d'eternitzar en el temps. S'hi haurien d'afegir, és clar, altres accions sota el paraigua d'unes línies estratègiques i un calendari amb les prioritats per assolir. I és que, de fet, la sensació de molts quan la ministra va presentar les línies estratègiques de Salut va ser que ja es tenia una primera versió del pla. Quasi mig any després ens vam assabentar que no, que el primer esborrany tot just el tenien. I ara que es torna a demanar sobre com està la qüestió resulta que on es va dir abans de l'estiu ara es diu després sense saber massa fins quan s'haurà d'esperar. Talment, sembla l'obra de la Sagrada Família, o potser sí que tal com diu el president de l'Assanda en un to benèvol, que el ministeri té massa fronts oberts i no dona l'abast. I no, no es tracta de tenir un document perquè sí i desar-lo al fons del calaix o per fer bonic en una prestatgeria, sinó un full de ruta que orienti cap a on es vol anar i serveixi alhora per fiscalitzar si allò que es pretén arriba a bon terme o no. Ni més ni menys. I és clar que no agradarà a tothom, però és un punt de partida. Sembla que el Pla oncològic segueix la línia del nou pla contra les drogodependències que de tant demanar-ho s'anuncia que ja es té quan en realitat no se sap ben bé que es té i el que s'endevina és que encara s'ha d'acabar de definir.
