La palista Monica Doria va fer història ahir als Jocs Olímpics de París 2024. I és que després de les novenes posicions aconseguides per Jean Claude Montané, Emili Pérez i Dani García a Montréal (1976), Seül (1988) i Londres (2012), respectivament, i de Joan Verdú a Beijing (2022), la sisena posició, i el conseqüent diploma olímpic, de Doria és el millor resultat d'un esportista andorrà en una cita olímpica. Un resultat, fruït del bon treball i l'ambició de la protagonista, com demostra el fet que tot i haver fet història al final de la prova es lamentava perquè considerava que hauria d'haver estat encara millor classificada, i que permet constatar que quan les coses es fan bé, per petits que siguem com a país, els resultats acaben arribant. I és que la sisena posició olímpica no és fruit d'un dia si no de l'esforç de, tot i la joventut de Doria, molts anys de treball i sacrificis per anar millorant competició darrera competició i any rere any. Estem convençuts que la palista, que demà encara tindrà una nova oportunitat de lluitar per una medalla o per un segon diploma amb la disputa de la contrarrellotge de caiac crós, té encara molt camí per recórrer i que pot donar moltes més alegries a l'esport andorrà, massa sovint mancat de referents per a les noves generacions. Per això cal seguir treballant en la mateixa línia i continuar apostant per l'esport i aquells esportistes que, amb el suport necessari, poden progressar en l'alta competició, un suport que, malauradament, no sempre ha estat el que hauria d'estar.