El cas denunciat pels veïns de Can Noguer posa de manifest que la problemàtica dels pisos pastera continua ben viva, encara que no es vulgui fer aflorar per les parts concernides. I això és molt greu. L'allotjament d'entre vuit i dotze treballadors de la construcció en un sol pis per part d'una constructora no només degrada les condicions de vida d'aquests operaris, sinó que fractura de forma greu la convivència veïnal. Una situació que contrasta amb el luxe del mateix mercat immobiliari, on a pocs metres s'anuncien apartaments turístics a preus prohibitius. Davant d'això, les traves burocràtiques i la inacció institucional només fan que alimentar la impunitat dels propietaris i les empreses infractores. El Comú s'empara en la protecció de dades per no facilitar la identitat dels titulars dels immobles, i això deixa les comunitats de veïns desemparades i cronifica la precarietat dels qui malviuen en els pisos pastera. Aquesta opacitat administrativa, sumada a uns precedents detectats el 2022 amb àtics sobreocupats a Canillo, demostra que no s'han trobat solucions per aturar aquesta pràctica especulativa. Unes solucions que no han de passar per criminalitzar el treballador precari i reforçar el rendista. Cal aplicar mesures com ara vincular de manera estricta la cèdula d'habitabilitat a un nombre màxim de persones per habitatge i tirar endavant una regulació integral del mercat de lloguer, que inclogui les modalitats temporals i per habitacions. L'objectiu? Garantir que el progrés econòmic del país no es construeix a costa de la dignitat humana.
