Ho resumia setmanes enrere en aquestes pàgines el pintor Francisco Sánchez, amb motiu d'aquella sensacional visió que va tenir de tallar amb radial el roc d'Enclar i deixar només Sant Vicenç dalt d'un perfecte cub de pedra. Referint-se no al roc d'Enclar, sinó al roc del Quer, deia així: "Ja era un mirador natural immillorable. Però ho vam haver de potinejar amb un únic objectiu: convertir-lo en un producte per monetitzar-lo." Doncs el Comú de Canillo ha excel·lit en aquest propòsit: l'any passat hi van desfilar 72.000 visitants, als quals hem de sumar els 94.000 que ho van fer pel pont tibetà. Entre uns i altres van deixar prop d'1,9 milions d'euros a les arques comunals. És una xifra important, que convida a rumiar-hi abans de posar-se exquisit i d'emetre judicis maximalistes: amb aquests diners es poden millorar uns quants serveis a la parròquia i no és el mateix tenir-los que no tenir-los. Però el Comú no vol morir d'èxit i per evitar la "massificació", diu, està disposat a apujar els preus de l'entrada. És lloable la preocupació per la sostenibilitat que de sobte li ha entrat a la corporació, però caldria explicar els arguments amb què entenen que 100.000 visitants és el llindar que marca la diferència entre el que és i el que no és massificat, quan parlem d'un racó com la vall del Riu. El Comú va fer en el seu moment una aposta clara i legítima pel turisme de masses: convertir la muntanya en producte i monetitzar-lo. I ha tingut un èxit incontestable. La vall del Riu i el roc del Quer ja els han massificat, i no ho deixaran d'estar perquè limitin l'entrada a només 100.000 turistes.
