L'ensenyament en línia no és quelcom nou, ja fa anys que es dona. Tot i així, encara que sembli mentida, resulta que els docents, universitaris en aquest cas, no tenen ni reben pràcticament cap formació per adquirir aquesta competència i impartir-la, per tant, de la millor manera possible. I ja ho diuen que ningú neix ensenyat i no es tracta ara d'aprofitar l'ocasió per llançar una nova acusació sobre les universitats privades perquè caldria saber si això passa també en les públiques i no només en els centres d'ensenyament superior, sinó en els que imparteixen altres tipus d'ensenyament en línia. Tot i així crida molt l'atenció, i més en un àmbit educatiu superior en el qual tot es fa a distància i digitalment. Hi ha alguna cosa que falla en aquest sentit i bo és que un organisme extern com l'AQUA, dedicat a vetllar per la qualitat de l'ensenyament superior, en faci una anàlisi i hi posi el focus. Perquè senzillament el bon docent no és aquell que sap molt de la seva matèria, sinó qui té la traça de transmetre allò que sap als seus alumnes. I no només qui sap, sinó com utilitzar les eines que té el seu abast per fer més entenedor, eficaç i de qualitat allò que es vol comunicar. Ara que es parla tant de competències en l'àmbit educatiu, la de la modalitat d'ensenyament en línia hauria de ser imprescindible per a qui s'hi dedica. Certament, després hi haurà el talent natural, la vocació, tenir més o menys gràcia, però el que no s'entén, i s'ha d'assegurar, és que s'hagin rebut les eines mínimes per portar a terme aquest tipus de formació.
