És veritat que de la reunió d'ahir entre el cap de Govern, Xavier Espot, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, no en van sortir gestos concrets, sinó més aviat línies generals. Però és exactament això el que es pot esperar d'una trobada d'alt nivell, i el cert és que el president català es va presentar a l'edifici administratiu amb un regalet sota el braç que denota la bona voluntat que se li suposa a un país que és molt més que el nostre veí de baix. La Zona Econòmica Especial a Organyà que Illa es va treure de la màniga és només un esbós, una idea, una promesa, però així és com neixen les grans aventures. Un camí que cal explorar perquè dotaria les nostres empreses del sector logístic d'una base operativa en territori català que facilitaria de forma exponencial les oportunitats de negoci. Cal entrar-hi al detall, és clar, analitzar amb lupa les condicions fiscals de què es podrien (o no) beneficiar. Però és una porta mig oberta que ahir ni sabíem que existia. S'afegeix, a més, a la iniciativa similar que al febrer van impulsar la Cambra i la CEA, pel costat andorrà, i la Cambra de l'Arieja i el Mouvement des entreprises de France, per part occitana, i que visualitza una zona franca, de nou per al sector logístic, aquesta vegada del costat francès, entre Merens i l'Hospitalet. Val la pena agafar el guant que ens va servir ahir en safata de plata el president Illa i aprofitar l'especial clima de confiança que el president català ha generat des de la seva arribada al poder, i que tant contrasta amb les tibantors i recels de l'etapa processista, inclòs Aragonès, que mai va semblar especialment interessat a cultivar aquesta relació especial. Aprofitem-ho.
