El cap de Govern va desenterrar ahir en una entrevista a Radio France el vell projecte d'allargar fins a Andorra la línia de tren que avui mor a l'Hospitalet-près-l'Andorre. Una obra faraònica que implicaria salvar el tram d'alta muntanya que ens separa de l'última localitat del costat francès però que torna a posar sobre la taula una realitat inqüestionable: l'extrema vulnerabilitat dels accessos per carretera al nostre país. Ho estem patint per la banda francesa d'ençà de l'esllavissada que va deixar fins al maig fora de joc l'RN-20. Però abans van ser les manifestacions dels Armilles Grogues, dels pagesos francesos i també dels talls recurrents dels independentistes catalans durant el Procés i –no ho oblidem– l'esllavissada de Borda Sabater, que va bloquejar la carretera general. To això ha passat del 2017 cap aquí. Imaginin que alguns d'aquests incidents, que de forma aïllada ja comporten un gravíssim perjudici –als comerços del Pas la facturació ha caigut un 80%– haguessin coincidit en el temps. El que va fer obertament ahir Espot és tornar a posar sobre la taula el debat del desenclavament. Allargar les línies ferroviàries espanyola i francesa fins a les respectives fronteres és una opció que ja ha deixat de pertànyer el regne de la ciència-ficció. I potser és hora de desenterrar també, i de nou, l'opció de l'aeroport. El de la Seu és una aposta realista, funcional i amb futur, però no resol el problema de fons, que és el risc cert de quedar aïllats per carretera, com el tall de l'RN-20 ens ha ensenyat dramàticament. Cal ser audaç i plantejar sense embuts ni prejudicis totes les alternatives. Totes.
