Concòrdia va posar ahir sobre la taula un debat llargament ajornat: el de les llistes obertes a les eleccions al Consell General. Els regeneracionistes proposen un sistema híbrid, que s'assembla efectivament a les llistes obertes però que el supera –o el matisa– en la mesura que obre l'opció d'escollir candidats de diferent color polític. Sempre, naturalment, a la circumscripció parroquial. En diu candidatures unipersonals. De manera que els dos candidats més votats obtindrien l'acta de conseller. Es tracta, diu el president del grup, de combatre el creixent abstencionisme registrat en les últimes convocatòries –a les eleccions del 2011 hi van participar el 75% dels electors; a les del 2023, el 67%: vuit punts menys en dotze anys. Un objectiu lloable perquè és evident que la desmobilització ciutadana resta representativitat i en última instància legitimitat als comicis, i fomentar la participació és un principì d'elemental higiene democràtica. A l'altra costat de la balança hi ha el risc d'atomització del mapa polític i la consegüent dificultat de conformar majories estables, que és precisament el que pretén afavorir el sistema majoritari actual, on el guanyador, ni que sigui per un vot, s'endú tot el pastís: la prioritat d'aquest sistema és la claredat i la governabilitat, i cal aquí recordar la inestabilitat del Consell sortit de les eleccions del 2009. Cal reconèixer l'honestedat de Concòrdia en plantejar un sistema que en el cas particular de Sant Julià els podria jugar en contra, i que intenta superar per l'esquerrra liberal el debat sobre el sistema majoritari i el proporcional, que és en realitat la mare dels ous.
