177. Per fi tenim número de l'esperança, tot i que aquí l'hem rebatejat com a línia verda en una prova més que encara ens fa cosa parlar del suïcidi. Sí, és cert que el verd és el color de la salut mental i que està associat amb l'esperança. Però no hi ha dubte que encara ho està més la denominació clàssica. Com dèiem, una mostra més que falta encara molt camí per normalitzar aquesta nafra. De fet, ha sigut arran d'una pregunta parlamentària que molt recentment hem sabut que entre nosaltres es registren una quarantena d'intents de suïcidi cada any, i que un de cada deu acaben de manera tràgica. Fins ara no teníem ni aquestes dades. Una forma incomprensible d'invisibilitzar un problema que demana llum i taquígrafs i que no es pot amagar en un racó. Cal un reset total, també a les redaccions, on continua vigent un tabú que prohibeix informar sobre els suïcidis, consumats o no, se suposa que per evitar l'efecte contagi. Una consigna de dubtosa vigència que no s'aplica a cap altre problema sanitari. I el suïcidi ho és: és un problema de salut mental que com a societat hem de mirar a la cara. En endavant, en fi, les persones que es veuen davant d'aquesta dramàtica tessitura tindran una oportunitat més de repensar-s'ho. I qüestió en absolut menor, seran atesos –ells i si cal les famílies– en la llengua materna per algun dels 400 membres de la xarxa de voluntaris que hi presta servei. Les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. La trucada és gratuïta i confidencial. Recordin: 177. Quins 5.000 euros tan ben invertits.