Conten d'algú que deia que si la tasca humanitària que feia havia servit per salvar almenys la vida d'una persona ja tenia un sentit i valia la pena. Només per una. Doncs el mateix es podria dir del telèfon 177 de prevenció de les conductes suïcides. Si almenys ha servit per aturar tres suïcidis imminents o ni que fos un en un any ben invertits siguin els recursos econòmics que s'hi destinen. De retruc s'ha de dir que la labor de consistència i d'aportació de professionals i voluntaris que fa la Fundació Ajuda i Esperança és impagable, perquè una vida sempre ho és. Per això, el ministeri de Salut hauria d'activar altres iniciatives recollides al Pla integral de salut mental i addiccions per seguir treballant en la prevenció i el tractament de qui té problemes relacionats precisament amb la salut mental i les addiccions. Perquè són moltes les iniciatives que s'hi contenen i que millorarien el benestar emocional dels ciutadans. En aquest sentit, s'espera molt de la imminent inauguració del ròdol a Escaldes, que ha de servir per atendre amb més i millors recursos el dia a dia dels pacients que no requereixen internament en l'hospital però sí un seguiment acurat i confidencial dels seus trastorns i addiccions. En aquest sentit cal posar en valor també la tasca dels professionals sanitaris, psicòlegs i treballadors socials que es dediquen a l'acompanyament d'aquestes persones que troben poc o nul sentit a les seves existències fins al punt de voler deixar de patir una angoixa existencial que a voltes no es pot fer desaparèixer però sí ajudar a suportar.