A Josep Saravia li hem sentit reclamar de tot per al bé dels pacients de càncer: dades poblacionals sobre la incidència a Andorra, la unitat de radioteràpia, tenir entre les mans el Pla nacional oncològic que reculli les estratègies i les accions per a la prevenció i el tractament de la malaltia... Però ahir va ressonar de manera especial el seu clam per aplicar la figura del tercer pagador a qui té la malaltia, la qual cosa contribuiria a alleugerir el patiment afegit d'haver de pagar les proves que s'han de fer, que d'altra banda són cares. Es tracta d'un argument que certament no seria exclusiu per a aquests pacients perquè n'hi ha d'altres que també ho podrien demanar tenint en compte, a més, que com més costoses són les proves més triga la CASS a tornar els diners. Però és que potser es demana la lluna fent aquesta reivindicació? Doncs no. I és que el que ens recorda és que la generalització del tercer pagador a tota la població és un acord que van prendre les forces representades al Consell General el juny del 2022. Un acord que de moment només s'ha fet efectiu per a la gent gran i les persones amb discapacitat. Sempre que algú ha demanat quan es faria efectiva la generalització, i ara fa temps que ja no es pregunta, des del Govern s'ha argumentat que calia començar per una franja de població fàcilment identificable i que la consigna era assegurar que la despesa sanitària no es disparés. Doncs ja han passat més de tres anys i no s'ha avançat. Així és que no, Saravia no demana la lluna, sinó el que es va acordar i no es compleix.
