El pitjor de la situació al Pas de la Casa és la inexistència d'una data ni tan sols aproximada perquè es normalitzi l'accés des de França. Al maig, en el millor dels casos. S'entén la creixent inquietud del teixit comercial del Pas, perquè les vendes s'han reduït en molts casos a zero. Només cal passejar-s'hi un dia laborable per comprovar la desolació en què l'esllavissada del 30 de gener a l'RN-20 ha deixat la localitat fronterera. I s'entenen també les successives mesures que s'han anat activant des del Comú d'Encamp i des del Govern per pal·liar-ne els efectes. L'últim paquet va arribar ahir, amb l'extensió als autònoms de la subvenció a la cotització a la CASS aprovada la setmana passada per als assalariats que s'afegeix a l'ajornament de l'IGI, als crèdits per fer front a les necessitats de liquiditat, la bonificació de les taxes comunals i els xecs benzina per a turistes i transportistes. No sembla que n'hi hagi d'haver prou, i per això els comerciants demanaran la setmana que ve l'activació dels ERTOs, mesura excepcionalíssima que ja es va aplicar durant la pandèmia i que el Govern només contempla com a últim recurs. Veurem. Queda una altra bala per provar: estimular el turisme intern per repartir mínimament el cost de l'esllavissada, que no l'hagi d'assumir de forma íntegra el comerç del Pas. I l'única forma efectiva per aconseguir que els veïns de les valls centrals pugem al Pas és amb la gratuïtat del túnel. No seria cap novetat: el Govern ja la va decretar el 2019 arran d'una altra esllavissada, llavors a l'RN-22. La situació és avui molt més greu, i la mesura estaria per tant doblement justificada. Ja estem trigant massa.
