Síndic i bisbe van tocar ahir dues de les claus que expliquen el malestar de l'home contemporani i la inquietant deriva autoritària a què assistim amb perplexitat a un costat i l'altre de l'Atlàntic: d'una banda, el paper dels joves, a qui Serrano va demanar esperit crític per "discernir i escollir millor en un món on cada vegada hi ha més opcions". L'esperit crític s'ha d'inculcar als joves, sí, i els adults l'han de practicar. I la dificultat enorme de l'empresa de canviar un món que no ens agrada no pot ser una excusa per a la inacció. Com diu Ensenyat, ni la democràcia ni les institucions que l'han fet possible –el Coprincipat, per dir-ho d'una vegada– no són drets que ens hagin caigut del cel ni per ciència infusa, ni enlloc està escrit que els hàgim de conservar eternament. L'una i l'altre s'han de cultivar i s'han de regar, i ni la indiferència ni la resignació ni el pessimisme ambiental ajudaran a frenar l'avanç de l'autoritarisme. Cal actuar, no amagar el cap sota l'ala. I actuar vol dir participar activament en la vida política i en la vida social, no esperar que els problemes que ens afecten tots els resolguin els altres. Això sí, sense maximalismes, amb un realisme gradualista i possibilista, ja sigui en àmbits com l'habitatge, la seguretat social i la immigració, com en drets humans com el de l'avortament. El síndic s'hi va referir amb la prudència habitual i va repetir el que ja havia dit Baró: que a finals d'any tindrem un text que el despenalitzi avalat pels coprínceps. Esperem que el bisbe Serrano i també el Vaticà sàpiguen llegir els anhels del poble andorrà, representats al Consell General, també en aquest afer crucial.
