Tant patir per l'Entry/Exit i al final, la bona, òptima notícia, és que a partir del 10 d'abril, quan el nou sistema de control de fronteres entrarà en vigor a l'espai Schengen, nosaltres no en percebrem cap dels efectes que profetitzaven els àugurs de l'Apocalipsi europeu. Seguirem al marge de l'espai Schengen, però gràcies a l'acord subscrit amb la UE –pendent, això sí, de signatura i ratificació– no se'ns aplicaran els exhaustius controls que s'establiran a les fronteres exteriors de Schengen. És a dir, els nacionals de països tercers que hagin entrat com a turistes en un país de l'espai Schengen podran circular per Andorra amb els mateixos condicionants que a la resta de països: un màxim de noranta dies en un termini de sis mesos. Com si no haguessin sortit de Schengen. S'exorcitza així de forma definitiva, perquè tant la signatura com la ratificació es donen per descomptats, l'escenari diabòlic amb cues quilomètriques a les duanes del Runer i del Baladrà, la policia espanyola i francesa examinant la situació administrativa de cada viatger, un a un –només pensar-hi, era un malson, i l'amenaça de col·lapse, evident–. Però era només això: un malson. A l'hora de la veritat, conservem l'statu quo, amb controls aleatoris i no sistemàtics. Han prevalgut les bones relacions amb els veïns, i molt probablement també hi hagi tingut molt a veure l'acord d'associació. De fet, i contra els àugurs que veuen en Europa el llop, afegeix un nou control sobre els nacionals de països tercers. No som Schengen, però som Europa. I amb l'acord d'associació, encara ho serem més.
