El pols dels comuns amb la Comissió de Videovigilància per l'ús de càmeres personals per part dels agents de circulació evidencia una disfunció burocràtica que no es pot dilatar més. Cansats d'esperar un veredicte definitiu que aclareixi si la Llei de seguretat pública empara aquests dispositius, els mandataris han optat per fixar l'1 de desembre com a data límit per tenir enllestits els reglaments reguladors. Aquesta determinació conjunta és un acte de pressió política cap a Interior per desencallar una eina que ja ha demostrat la seva efectivitat. L'argument dels comuns sembla sòlid i diuen que s'allunya de qualsevol temptació de control social o de vulneració de la privacitat, ja que els futurs reglaments limitaran l'enregistrament a situacions molt concretes i d'alta tensió. No es tracta de gravar la ciutadania les 24 hores del dia, sinó de dotar els agents d'una eina de dissuasió i de prova davant de possibles agressions o conflictes viaris. La seguretat jurídica i física dels agents, que sovint es troben en primera línia del carrer sense els recursos suficients, depèn directament d'una tecnologia que avui dia ja està globalment normalitzada en l'àmbit policial. A més, la tria de la data límit respon a una necessitat estratègica per la proximitat del pont de la Puríssima i les festes de Nadal. La Comissió de Videovigilància ha de recollir d'una vegada el guant d'aquesta petició unànime i accelerar la modificació de la llei si escau, ja que la inacció institucional no pot continuar sent un obstacle per a la millora de la seguretat pública.
