Fa com a mínim dos mesos, dos, que remenem amb la situació inèdita que planteja l'Entry/Exit que Espanya té intenció d'aplicar a partir del 2 de febrer (i França, el 9 d'abril, com la resta de països membres de la UE). Els principals afectats seran els temporers que hagin superat el màxim de 90 dies a l'espai Schengen i que vulguin enrolar-se a la campanya d'hivern. I de rebot, els empresaris de sectors vitals com la restauració i sobretot l'esquí, que no podran comptar amb part de la plantilla de temporada. A Grandvalira, on l'any passat es van contractar 2.300 temporers, la xifra s'enfilaria a prop de 500, si hi apliquéssim el percentatge de sol·licituds frenades a Immigració amb el canvi de criteri (23%). S'entén la preocupació de l'estació. I per això mateix sorprèn la vaguetat de les propostes de l'Empresa Familiar. El secretari de l'entitat va insistir en l'obvietat que l'aplicació anticipada del nou sistema de control migratori per part espanyola preocupa "moltíssim" els associats, i que l'EFA es posa "a disposició" del Govern per trobar una solució "beneficiosa per a totes les parts". Concrecions, ni una, com si no haguessin tingut temps de rumiar-hi o com si es reservessin tot el que han de dir per al Fòrum que, sota el lema L'empresa familiar i el nou context internacional, tindrà lloc el 28 de novembre. La situació és greu i és impensable que una entitat com l'EFA no l'hagi valorat al detall, ni hagi elaborat plans de contingència, ni hagi explorat solucions. Inspirar, proposar i liderar, amb transparència, coratge i decisió, és una de les missions de tota organització empresarial. Sobretot, en moments com aquest.
