El PS va aprofitar el rebuig de la majoria a l'esmena per despenalitzar l'avortament al projecte de llei del Codi Penal per marcar de nou territori en debat tan delicat. És evident que avortament i habitatge són els dos flancs que els socialdemòcrates tenen per esgarrapar vots, però en el cas de la interrupció voluntària de l'embaràs cauen en la mateixa sovreactuació que Concòrdia amb l'acord d'associació: juguen la carta radical i desestabilitzadora perquè intueixen que els pot donar rèdits polítics, però és molt discutible que, si poguessin, estiguessin disposats a arribar fins al final. Pel camí, al nou candidat del PS la jugada li serveix per obtenir visibilitat i començar a treballar-se la imatge d'alternativa. Per concretar: el PS retreu ara l'elemental prudència de consensuar amb el Vaticà el camí cap a la despenalització de l'avortament. Ells haurien tirat temeràriament pel dret, a veure com reaccionava l'Església davant dels fets consumats de la despenalització. En realitat, el que ve a dir el PS és que prefereix llançar els daus i que sigui el que Déu vulgui a una despenalització pactada i ordenada. Més clar encara: que prefereix l'avortament al Coprincipat, com si les dues coses fossin incompatibles. Ho serien amb tota probabilitat si haguéssim optat per la via directa i la confrontació que el PS propugna. És lloable que les posicions estiguin clares i que l'elector no tingui dubtes de les prioritats de cadascú. Però existeix un altre camí que permet conciliar avortament i Coprincipat, i és el que està obligat a explorar un Govern responsable. Els experiments, amb gasosa.
