Ho hem dit moltes vegades: el nostre taló d'Aquil·les és ara mateix la vulnerabilitat de les vies d'accés al país, com ha quedat demostrat amb accidents naturals, esllavissades, vagues, manifestacions i també a la pandèmia. El desenclavament ha de ser un objectiu estratègic del Govern, d'aquest i de qualsevol, i en aquesta línia apunta l'heliport de la Caubella inaugurat al juny. També un aeroport en territori nacional que garanteixi l'accés sense dependre dels veïns, per molt bona relació que hi hagi. Mentre aquesta opció no es materialitzi, el de la Seu-Andorra és una alternativa viable i fiable, com demostren les xifres: dels 4.500 passatgers el 2022 als 19.100 de l'any passat. I sembla que aquest curs es podria trencar la barrera dels 20.000. Veurem. El que és més que probable és que l'any que ve els registres es disparin, si el Govern se surt amb la seva i el nou contracte que vol tenir firmat l'1 de gener incorpora, com és el seu objectiu, París com a nova destinació. S'afegiria així a Madrid, que es va estrenar el desembre del 2021, i a Palma, amb línia regular des del setembre del 2024. Havien sonat en altres ocasions Lisboa, Porto, Londres i fins i tot Màlaga, però semblava evident que la capital francesa havia de ser el pas següent, per qüestions polítiques, és clar, però sobretot comercials: volar a un aeroport com el Charles de Gaulle ens connecta amb les rutes intercontinentals que surten des de la capital francesa i és el complement perfecte per a Barajas. Tot això s'ha de concretar, és cert. Però si fa deu anys ens diuen que tindríem connexió amb Madrid, Palma i París no ens ho creiem.
