És la història de sempre: quan als pagesos els van mal dades, ho acabem pagant nosaltres. Ara són els francesos i la causa, més aviat l'excusa, és la dermatosi nodular. Exigeixen que s'aixequi l'obligació de sacrificar tota la cabana a les explotacions on se'n detecti un cas, i que només s'hagi de sacrificar l'animal malalt. La reunió definitiva la tindran aquest matí amb la ministra d'Agricultura, però de moment els comerciants del Pas, i també les estacions, han perdut el segon cap de setmana de la temporada. Les pèrdues són de moment moderades i com adverteix el president de l'associació de comerciants, el que cal és salvar la campanya de Nadal. De poc han servit les gestions del Govern, lligat de mans i peus perquè en aquesta batalla no té veu ni vot. Que el tall no el tinguem a l'altre costat del Pas sinó a Vilafranca de Conflent i a la Tor de Querol és un magre consol. El cas és que uns i altres –els pagesos catalans tampoc han tingut manies a tallar la carretera quan els ha convingut– s'han acostumat a prendre Andorra com a ostatge de les seves reivindicacions, i que la resposta de les administracions veïnes és habitualment laxa. És un problema de difícil gestió, cert, però tallar un dels nostres dos accessos per carretera és un mal major difícilment justificable, i l'obligació de les autoritats franceses (i espanyoles quan toqui) és garantir-hi la lliure circulació. Perquè el bon veïnatge i l'especial relació que mantenim amb tots dos països s'ha de materialitzar en moments com aquests. No poden normalitzar els talls que perjudiquen a tercers com una eina de pressió vàlida. Els talls no es poden repetir.
