A poc a poc ens acostem al text definitiu que ha de regular a partir de l'1 de gener del 2027 la progressiva desintervenció dels lloguers. Una data que és vista per moltes famílies com una autèntica espasa de Dàmocles, sobretot perquè fins ahir només havien circulat esborranys, filtracions i globus sonda. Fins ahir, dèiem, quan la ministra d'Habitatge va posar una mica de llum sobre aquest delicadíssim dossier. La desintervenció serà efectivament progressiva: els lloguers es podran incrementar cada any i fins al 2032 l'IPC més un 6% com a màxim. Això comporta que en el pitjor dels casos la renda d'aquí a un lustre serà un 32% superior a l'actual. Aquesta revisió, insistim-hi, es començarà a aplicar als lloguers més baixos –normalment, els més antics– i la ministra calcula que afectarà 5.000 contractes cada curs, de manera que al final del període s'hagin alliberat els 20.000 que ara es considera intervinguts. Amb la clàusula de tancament que aquesta graella afectarà tant els llogaters que renovin com, atenció, nous inquilins. S'intenta òbviament així desincentivar la temptació de fer fora els llogaters antics, el gran neguit de famílies i sindicats. Aquestes són les línies mestres de la llei que es presentarà en quinze dies. Una llei que marcarà sens dubte el que queda de legislatura –i el de l'acord d'associació– i amb què el Govern ha de fer la quadratura del cercle: satisfer les legítimes aspiracions dels propietaris sense desprotegir la baula més dèbil d'aquesta cadena, que indiscutiblement és el llogater. I en cas de dubte –que n'hi haurà– això és el que mai no hauria de perdre de vista.
