El ministre d'Educació, Ladis Baró, no va tenir manies a definir com a jornada "històrica" per al català la d'ahir al Rosaleda: el Consell Nacional per la Llengua, el flamant organisme que deriva de la (no tan nova) llei del català, acabava d'aprovar el Pla d'Acció Nacional per la Llengua, de nom no menys formidable. Per resumir: una bateria amb una vintena de mesures per fomentar l'ús del català en àmbits on s'ha quedat enrere de forma flagrant i preocupant: l'escola n'és un, especialment el pati, on com sap qualsevol pare la llengua vehicular és majoritàriament el castellà. Un altre és l'ensenyament superior, però també el comerç, l'esport i fins i tot l'empresa privada. L'Administració també es posa deures i s'insta el ministeri a obrir dos nous centres de formació d'adults. Després hi ha ocurrències com el Dia internacional de la llengua materna, com si el calendari no estigués farcit de dies internacionals que passen sense pena ni glòria. El Pla es mou entre el voluntarisme i el realisme, té en qualsevol cas el bon criteri d'esquivar el to coercitiu, però cal dir-ho una altra vegada: totes les iniciatives que engegui el Govern xocaran de ple amb una contradicció insalvable que es diu Andorra Turisme i que té en campanyes –o productes, o accions– com el Shop In Andorra Festival el principal enemic intern. Predicar amb la mà dreta el foment del català mentre amb l'esquerra es recorre de forma sistemàtica a l'anglès per promocionar-nos com a destinació turística tindrà tot el sentit del món des del punt de vista del màrqueting, però és demolidor per a la credibilitat dels missatges institucionals en favor del català.
