Hi ha coses que són òbvies, però es veu que no per a tots. Ho veiem massa vegades reflectit en informes. Qüestions que són de sentit comú, o així ho pensem alguns, però sembla que a l'hora de la veritat no ho són. A qui li cap al cap que ho hagi de passar malament un fill o una filla havent de viure amb un pare o una mare violents? Si se sap, és clar, que ho són. En tot cas, amb el temps, el fill podrà entendre si és que aquell adult que havia de vetllar pel seu bé tenia algun problema que agreujava aquest comportament violent, però això serà després, en tot cas... En el present, haver de llegir en l'informe dels representants del Consell d'Europa del grup de violència de gènere i domèstica que s'insta Andorra a repensar i fins i tot retirar les custòdies a progenitors violents vol dir que no es fa i que s'hauria de fer. I aquí s'ha de fer incidència especialment en aquells, els batlles, que tenen la potestat de dirimir en últim terme aquestes qüestions relacionades amb la custòdia dels fills. En aquest sentit, es fa necessari més que mai formar els agents que actuen en l'àmbit de la justícia perquè tinguin aquesta sensibilitat si és que de per si no surt. I si cal canviar lleis i reglaments es fa en nom d'un interès superior: el bé d'un infant i jove ni més ni menys. Haver de patir situacions de violència en carn pròpia o indirectament perquè el pare exerceix violència sobre la mare, per exemple, ni és desitjable ni es pot permetre si se sap que passa. Andorra s'ha de posar les piles i canviar el que calgui per no fer passar per un calvari els més vulnerables.
